dimarts, 27 d’octubre del 2009

Foto curs 2009-10

Açi teniu la foto que ens hem fet este matí. La veritat és que no està gens malament o, serà que tots i totes som molt guapos. Ah, a vorer si endivineu qui falta, podeu dir-ho en "comentaris". Damunt del calendari del curs, està la foto en tamany gran. Us l'enviarè per correu per a que cadascun de vosaltres la tingau. Ara amb les fotos que aneu passa'm-me farem el album de fotos. Sou els millors, Salut.



dissabte, 24 d’octubre del 2009

Classe magistral de cuina en anglés

Ja teniu a la vostra disposició la classa magistral de cuina en anglés de Jose, no us la perdau, que en diran el que saben d'açó. Salut

dijous, 22 d’octubre del 2009

Salsifí

El salsifí és una hortalissa d' arrels de pell negra i polpa blanca.
Les arrels solen mesurar entre 20 i 30 cm de llarg i amb un grossor entre 3 i 4 cm de diàmetre.
Molt típica de la cuina francesa. Té un gust especial,poc comú, com a ostra. Es fa servir en sopes, amanides i plats guisats. Conté inulina en lloc de midó. Alt contingut en calci, ferro i vitamina C.

ud3. LA CARN. CONSIDERACIONS GENERALS

Tal i com hem quedat a classe ja us podeu descarregar la ud3. Que us vaja de gust. Si us ve de gust podeu escoltar esta bonica cançó del John Lenon.

Informacions varies

Hola a tots, us passe l'adreça del bloc de la vostra companya Maria, per a què li pegueu una miradeta. www.arteculinariocasero.blogspot.com
Aixímateix us invite a que mireu una autèntica superproducció, publicitat inclosa, de com fer una paella, a càrrec dels vostres companys, Jose Sanchis, Xavi Ribes, David Barroso i David Guzman, quines figures! Ah, i si el Jose ens dona autorització voreu com es dona una lliçó magistral de cuina en anglés. S'ho podrà creure Mabel? Salut i Gana.

ud: Maquinària, bateria, ferramenta i utensilis

Us torne a penjar la ud.1, per a que la pugau descarregar. Salut

dimecres, 21 d’octubre del 2009

LA CARN

La pròxima unitat didàctica que encetarem és la que es referix a la carn. Primerament dedicarem una ud. a la carn i les seues característiques generals, per després dedicar una ud. a cadascuna de les carns: au, vedella, porc i corder. El coneixement de les carns és bàsic per a desenvolupar la tasca d’una cuina, ocupant un lloc privilegiat dintre del grup de les matèries primeres, i un dels components destacats de la dieta del ser humà.
Nombrosos documents històrics, de diferents cultures, ens monstren com la carn ha tingut des de temps primitius relevància a l’alimentació humana. Si bé al principi l’home primitiu recurria a la caça per a obtindre-la, més tard va apendre a domerticar els animals, assegurant-se este aliment d’una manera més continuada.
La importància de la carn es fica de manifest per l’estreta relació amb la cultura i la religió dels pobles. Els membres de religions monoteístes tenen prohibit i restringit el seu consum, tal és el cas dels àrabs pel que fa a la carn de porc i cristians respectivament. D’altres, com els budistes..., no menjen carn i alguns són vegetarians estrictes.
Ressenyar que tot i la importància de la carn en la dieta humana, el seu consum ha estat durant molt de temps privilegi exclusiu de les classes adinerades. El desenvolupamnet econòmic, la millora de les condicions de vida i els avanços en l’obtenció de carn , tant pel que fa als sistemes de producció i engrossament com al perfeccionament de les races han aconseguit que la carn siga un producte a l’abast de totes les classes socials.
En els últims temps, el sector càrnic ha camviat substancialment degut a diversos factors com, augment de la qualitat de vida, ingrés d’Esapanya a la CEE, millora de la cabanya, reformes en la distribució, aplicació de noves tecnologies...L’entrada en vigor de la lliure circulació de persones i mercaderies pels païssos comunitaris, ha suposat que les normes reguladores es dicten des de Brussel•les. A partir de la crisis de les anomenades vaques loques, la UE va determinar un nou marc legal pel que fa a identificació, registre i etiquetat de les carns, allò que es coneix com tassabilitat de les carns.
Per acabar, segons el CAE la carn es la part comestible dels músculs procedents de les reses d’abast (bòvids, òvids, càprids, èquids i camèlids), sanes i sacrificades en condicions higièniques. Per extensió s’aplica també a al carn procedent dels animals de corral i de caça, de pèl i ploma.




divendres, 16 d’octubre del 2009

Esquema-resum ud Hortalisses

Ja us podeu descarregar l'esquema-resum de la ud de les hortalisses. Bon cap de setmana a tots.

Activitats ud Hortalisses

Hola a tots, aci teniu l'arxiu de les activitats de la ud2 (Hortalisses), el proper dijous dia 22 les corregirem a classe. Per acabar us deixo una divertida cançó d' Ovidi Montllor, benvolgut cantautor alcoià. Salut i Gana.

dijous, 15 d’octubre del 2009

LA CREÏLLA

”Solanum tuberosum“ és el nom llatí per a esta família de les Solanaceae en les arrels del qual els tubèrculs creixen baix terra.La creïlla, el fruit de la creïllera, ha estat un aliment bàsic en l'alimentació de molts pobles des del descobriment d'Amèrica i és la base avui en dia de molts plats. Este tubercle va ser cultivat al Perú des del mil•lenni VIII aC.
Hi ha gran quantitat de varietats de creïlles i no totes són utilitzades per als mateixos fins; seleccionar-les adequadament ens garantirà obtindre resultats òptims a la cuina. Hi ha varietats més suaus aptes per a purés, hi ha altres de consistència ferma que seran aptes per a fregir i torrar-les al forn, resistint bé la calor sense perdre la seua aparença.Algunes de les varietats més comuns són:
-La creïlla biològica, esta és preferida sobretot pels amants de la naturalesa i els que exigixen productes biològics, s'obté per mitjans tradicionals i d'una manera molt natural, sense utilitzar cap tipus d'abonament químic ni pesticides. La pell és fosca i la carn es distingix fàcilment pel seu color molt groguenc.

-Red pontiac, forma rodona i ovalada. Ulls mitjanament profunds. Pell roja i carn blanca. Semitardana. Per a coure i fregir i fer puré
-Kennebec, presenta una forma ovoidal curta, de carn blanca i la seua pell és terrosa. Solen ser creïlles grans amb formes irregulars i és especialment sensible a la llum, encara que es conserva perfectament. Molt bona. Tardana (fins a novbre). Per a coure, guisar i fregir.
-Monalisa, és una creïlla d'una gran qualitat caracteritzada especialment per la seua forma ovalada, tant la seua pell com la seua carn són d'un color groguenc clar. És de les semi-tardanes (set-octubre). Per a coure i rostir al forn.-Desirée, presenta una pell rogenca sense taques i molt fina, el color de la carn és quasi blanc i és una de les creïlles que més s'aprecien per la gran resistència que presenta tant per al mig com per a la conservació.
-Bintje, tant pell com carn és d'un to groguenc i presenten algunes taques superficials sobre la seua pell. Són creïlles grans i de forma molt allargada. Semi-tardana. Per a coure i fregir.
Us invite a que escolteu esta entranyable cançó, per a que açó que heu començat ara a Enguera siga una història inacabable. Sort.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

ELS BOLETS II

Mireu este video interessant sobre els bolets on podre conèixer-ne de varietats, (cama-grocs, llengua de bou, llenega i d'altres). Finalment ens deleiten la preparació de canelons de rovellons.
Bé, com s'acosta el 9 d'octubre, la nostra festa gran, us invito a que escolteu esta bonica cançó del Paco Muñoz. Us he de confesar que quan l'escolte, una i una altra vegada i no em canse, la sento profundament.Que us vaja de gust i gana.

ELS BOLETS

És ben coneguda la tradició que hi ha pels bolets a casa nostra, i és per això que a molts ens agrada anar-los a buscar personalment al lloc on es crien. ja que són ingredients imprescindibles en la preparació de molts dels nostres plats. Els bolets són productes apreciats, però també molt poc previsibles, ja que la natura en decideix l'aparició i l'abundància. Gastronòmicament molt versàtils, i nutricionalment, lleugers. Se'n pot gaudir durant tot l'any, ja siguin frescos, secs o confitats.
L'interès pels bolets ha augmentat notablement en els darrers temps, i cada vegada són més les persones que surten a collir-ne, sovint de forma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es produeixin intoxicacions a causa de la inexperiència o la manca dels mínims coneixements micològics de les persones que els recol·lecten.

Els bolets més coneguts són: el rovelló, anomenat així mateix esclata-sangs, el xampinyó, el rossinyol, la múrgola, el fredolic, el moixernó o cama-sec, el pebràs, etc. Generalment es cullen a la tardor però hi ha algunes espècies pròpies de la primavera.

Abans de cuinar-los, als bolets frescos se'ls ha de tallar la part terrosa o peu i espolsar la terra que tenen adherida sota del barret. A menys que estiguin molt bruts de fang és norma no rentar-los amb aigua però si que convé netejar-los amb un drap molt net i una mica humit. Un cop fet tot això es deixen sencers o es tallen a trossets, segons el destí culinari per a que se'ls reservi

A la nostra cuina es presenten d'entrants, de guarnició o d'acompanyament; per a completar altres plats -sopes, amanides, pastes o truites, etc. El suc condensat resultant de la seva cocció al natural serveix per a perfumar algunes salses.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

HORTALISSES DE TEMPORADA

Es consideren hortalisses de temporada aquelles que són comestibles durant una època de l'any, cada tipus comprèn uns mesos de cultiu i collita diferents respecte a altres.
El fet d’utilizar les hortalisses de temporada comporta una sèrie d’avantatges com que són més saboroses i contenen tot el seu valor nutritiu. Un altre avantatge per al consumidor és la cotització del gènere. És sabut que certes hortalises fòra de temporada tenen uns preus desorbitats a part del risc que es corre que despleguin en boca sabors insípids, és a dir, les hortalisses de temporada són més econòmiques, de manera que la economia també ho va agrair.
La majoria de productes poden adquirir-se durant tot l’any. Aquí només intentaré donar una llista informativa de quina és la millor època per fer-ho.
En l’estació més freda se’ns presenten hortalises com la xicoira, la col, el bròquil, l’escarola, les carxofes, els calçots, els pèsols. La primavera és l’ estació de l’any que ens ofereix colors vius, aromes exuberants i gran varietat de sabors pel que fa als productes de la terra. Sens dubte, és una bona època per gaudir d’hortalisses com les cebes tendres, els espàrrecs de marge, l’api; llegums com els pèsols i les favetes; Amb els rigors estivals, ens vénen de gust menges refrescants i lleugeres. Hortalisses com l’albergínia, el carabassó, la carabassa, el cogombre, el primentó o el tomàquet són protagonistes en aquesta estació pel seu alt contingut en aigua. Quan les fulles abandonen l’arbre amb els primers freds tardorencs, la cuina té un gir en l’elaboració de leshortalisses. Les carxofes, els cards, la col-i-flor, les endívies, els espinacs, les bledes, els naps i els bolets participen en els plats d’aquesta estació.
Escollint hortalisses de temporada contribueixes a reduir els costos de transport i emmagatzematge, la qual cosa disminueix la despesa energètica i ajuda a la protecció del medi ambient. La meua recomanació és que, a més de consumir hortalisses de temporada, l'ideal és que siguin procedents de mercats locals i que siguin ecològiques. Aquestes són algunes raons:
• Estos productes són més beneficiosos per al consumidor i el medi ambient, ja que no contenen additius químics ni pesticides i suposen un important estalvi en les emissions de CO2.
• Estarem realitzant un consum responsable i sostenible, evitant el dany produït al medi ambient pel transport, l'ús de fertilitzants, pesticides, etc.
• Ofereixen major seguretat alimentària, ja que en el transport perden alguns dels seus nutrients i qualsevol bacteri pot contaminar la mercaderia, causant grans pèrdues.
• Fomentarem una major diversitat de cultius. El nombre d'espècies plantades per produir aliments ha disminuït de manera dràstica en els últims anys per la globalització en el consum.
Podeu descarregar-vos el següent calendari d'hortalisses en formar pdf. SALUT I GANA.