dijous, 26 de novembre del 2009

Notes de premsa

Us informe de les notes de premsa que s'han publicat en els darrers dies als mitjants de comunicació de la comarca de la Costera. Val a dir que em d'agrair-li la feina ben feta a Angela Montell, qui ha estat la manifesera en estes coses. Gràcies Angela.
http://www.lacomarcadiaadia.com/els-estudiants-d-hostaleria-de-l





També al diari Levante, el dia 17 de novembre de 2009, és va publicar una notícia sobre 1r de Cuina i Gastronomia a Enguera:

Escolteu esta bonica cançó del desaparegut grup de pop català Sau. Salut i Gana.

Fotos plats menú-carta 25-11-2009

Coca de primentó i tomacaMandonguilles de l'àvia
Amanida de formatges amb vinagreta de frambuesa i café
Sopa de peix mediterrània
Dorada amb salsa d'escamarlans
Rollets d'au florentina
Xocolata per un tub

dimarts, 24 de novembre del 2009

Pollastre i capó del Prat


La qualitat de les aus depen de diversos factors entre els quals destaca la raça. Existixen distintes raçes que ens aporten unes característiques pròpies i diferenciades de la resta que fan que la seua carn siga més valorada. Huí en parlarem del pollastre i capó del Prat amb IGP (Indicació Geogràfica Protegida).
Es coneix com a Raça Catalana del Prat el conjunt de gallines i galls que presenten unes característiques comunes i que eren freqüents a la comarca del Baix Llobregat, en especial a la zona del delta. Es caracteritza per les plomes color verd amb reflexos metàl·lics als galls, i molt negres, a les gallines. També és característic el color blau pissarra de les potes i els dits. Tenen també una cresta de color vermell intens i bec fosc. Els pollastres i capons del Prat són alimentats amb un 70% de cereals, amb una criança mínima de 90 dies (els galls) i 182 dies (els capons). Estan prohibits els factors de creixement i es crien a terra en una densitat que no pot superar els 8 animals per metre quadrat. El resultat és una carn fina, melosa i sense greix excessiu.
Podem comprovar com la raça ve donada per un conjunt de factors, alimentació, gènere de vida i de criança, que determinen el sue tipo de carn.

Altres races d'aus amb qualitat pròpia en són:

-Ànec mut del Penedès -Capò de ramaders de muntanya del Bergueda -Gall del Penedès

-Pollastre de l'Empordà -Pollastre de pagès de ramaders de muntanya del Berguedà

divendres, 20 de novembre del 2009

Fotos plats menú-carta 18-11-2009

Assortit de tostes fredes
Sopa de cigrons amb cansalada ibèrica
Pebres del pico farcits de brandada de bacallà
Fideuà
Bacallà amb alls confitats
Estofat de vaca al vi negre





dimecres, 11 de novembre del 2009

Fotos plats menú-carta 11-11-2009

Aci teniu les fotos del menú-carta que hem fet huí, gentilesa de Natalia i Alberto. Recordar-vos que heu de fer les activitats de la ud3.

QUICHE DE CARABASSÓ I GAMBES
VICHYSOISSE AMB LÀMINAS DE BACALLÀ I PEBRES DEL PICO MILFULLES DE BOLETS, ESPÀRRECS I FOIE
ARRÒS NEGRE LLUÇ EN SALSA VERDA I VINAGRETA DE CLOÏSSES CONILL A LA CAÇADORA



diumenge, 8 de novembre del 2009

MOLTES GRÀCIES


Moltíssimes gràcies a tots els que en un dia tan entranyable per a mí us heu recordat de felicitar-me. La felicitat d'un no és possible si no té en qui compartir-la, i jo estic content de poder-la compartir amb tots vosaltres. Si voleu vorer la felicitació completa piqueu damunt de l'ençall.
Us invite a escoltar esta cançó de Mecano, "Barco a venus".

dijous, 5 de novembre del 2009

ud4:IDENTIFICACIÓ DE LA CARN D’AU, CLASSES I PRELABORACIÓ:

Ja teniu la ud4, de la carn d'au, per a que li pegueu una miradeta. La començaré a explicar el proper dijous. Salut i Gana

Resum ud3

Ja us podem descarregar el esquema-resum de la ud3.
Si us ve de gana podeu escoltar esta bonica cançó del jove cantautor valencià, de Torrent, Pau Alabajos.

Activitats ud3; la carn

Tal i com hem quedat este matí a classe aci teniu les activitats de la ud3 La carn, consideracions generals, que heu de fer per al pròxim dijous, i les corregirem a classe.
Us deixò també la foto de l'amanida que ahir vam preparar per al menú-carta, donar-li les gràcies a Alberto, qui és el que ens va fer la foto. Ja us anirè passant totes les fotos dels plats que farem per a la carta.
Finalment us invito a escoltar està cançó del Paco Muñoz, la qual li la dedicarem a Angels, sense la qual este nostre curs no tindria raò de ser.

diumenge, 1 de novembre del 2009

La festa de Tots Sants i els panellets


Tots Sants és la festa que es celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. El seu origen es troba a les primeries del segle VII, quan el Papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (o sigui el temple pagà de Tots els Déus), que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter, en memòria d'haver l'emperador August guanyat la batalla contra Marc-Antoni i Cleopatra, el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtirs i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts. El costum de visitar als difunts és d'origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l'antiga Roma. Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites. Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets.
Ara, a la festa de Tots Sants li ha eixit un competidor que, com sempre, ve d'Amèrica —tot i que aquell no siga el seu país originari, com passa amb Papá Noel i amb tants altres—. Es diu Halloween.En aquesta data els darrers anys, al nostre país com a molt altres, hem importat el costum de celebrar la festa de Halloween. El mot Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països hispanoparlants. Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases, acompanyades de bruixes i esperits. Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món. Una de les característiques de la festa és la de disfressar-se, especialment la gent menuda.
'Per Tots Sants, castanyes i panellets'. Aquesta dita recorda prou bé que els panellets són també un producte típic d'aquesta diada. Tradicionalment fets a base d'ametlla i sucre, val a dir: de massapà, darrerament s'hi han afegit ingredients varis que els fan encara més dolços. Però, igual que les castanyes, tampoc no s'ha pogut escatir per què es mengen panellets per aquestes dates. El costum potser ve de l'antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després del traspàs d'un ésser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l'església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà. Això lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d'un dia per altre.
Les tradicions de Tots Sants i del dia dels Difunts no s'acaben pas amb les castanyes i els panellets. També és costum de consumir moniatos i fruita confitada aquests dies. El moniato s'escaliva o es fregeix, i sovint és un ingredient més dels panellets, com la patata.
Una recepta per a fer panellets:
Ingredients
1 kg de farina d'ametlla crua Marcona
800 gr de sucre
150 gr de patata bullida amb pell
Elaboració
Aixafarem bé amb una forquilla la patata bullida i pelada. Amb les mans ben netes farem una massa barrejant la patata amb el sucre i la farina d'ametlla. Afegirem l'anís i la pell de llimona i ho acabarem de treballar fins que ens quedi ben lligat i es desenganxi del recipient. Aquest massapà el deixarem reposar unes dotze hores tapat a la nevera perquè ens agafi una mica de cos. Passat aquest temps agafarem porcions del massapà i en farem boles. En un bol a part barrejarem pinyons crusos amb una mica de rovell d'ou i arrebossarem les boles amb els pinyons (el truc per poder enganxar amb més facilitat els pinyons a les boles és mullar els pinyons amb una mica de rovell allargat amb aigua). Ho posarem en safates de forn una mica separats i els courem a 225ºC fins que agafin color.Un cop tenim la base de massapà podem fer moltes varietats de panellets. Els podem arrebossar de coco rallat, amb ametlla filada, podem afegir-hi cafè soluble al massapà (una proporció de 30 gr de cafè per kilo de massapà), també podem substituïr la patata per moniato, etc.Hi ha moltes versions dels panellets, hi ha qui no hi posa gens de patata i hi posa una mica d'aigua per barrejar els ingredients, es pot baixar la quantitat de sucre si veiem que són massa dolços, o també perquè surtin més econòmics podem posar més quantitat de patata per allargar el massapà.De cafè: Agafarem un kilo de massapà i hi barrejarem 30 gr de cafè soluble.Panellets de xocolata:Posarem uns 50 gr de cacao soluble (tipus Nesquik o Cola-cao) per cada kilo de massapà.Panellets de taronja:Agafarem a l’hora de pastar el massapà i hi ratllarem 3 o 4 pells de taronja per kilo.Panellets de castanya:Per coure les castanyes les farem en una paella foradada i directament sobre el foc, controlant la flama que no sigui ni massa forta ni massa fluixa. Abans de torrar-les els hi farem un tall a la pell perquè no rebentin i s’esclafin. Les hem d’anar remenant sovint i a mitja cocció hi tirarem un rajet d’aigua per estovar-les. També ens ajudarà a poder pelar-les millor. Un cop siguin ben torradetes, sense cremar-les, les posarem embolicades amb paper de diari o draps i les deixarem reposar, això farà que facin una mica d’humitat i també ens ajudarà a que es pelin millor. En cas que no tinguem foc o brasa també les podem fer al forn, directament en una safata, amb un tallet i a uns 240ºC anem remenant, hi posem una mica d’aigua i ja està. Cap a l’oest de la península (Galicia, Castella, Portugal, etc...) se solen fer les castanyes afegint-hi sal fina i sal gruixuda a mitja cocció.Per acompanyar les castanyes i moniatos triarem un bon moscatell.


Salut i Gana.

Album de fotos

Ja he ficat el album de fotos. En principi no hi ha moltes, sols les que vaig fer jo i les que em va passar el Jose, ja anirem omplint-ho al llarg del curs. Li he ficat música, en concret una canço de Kenny Rogers, "The Gambler". Podem canviar-la, és per això que en "comentaris" en podeu deixar les vostres cançons favorites i aniré ficant-vos-les i escoltant-les. Al final del curs d'entre totes les cançons en seleccionarem una entre tots, per consens o votació, i ens quedarà la cançó de l'album i del curs, eixa que en el pas dels anys ens portarà records inolvidables d'este curs 2009-10. Quan entreu a la web del bloc automàticament es reproduix la cançó, si voleu detindre-la piqueu al quadret que hi ha al album, al costat del quadret que fica slide, i que sembla una icona de volum. Es veiem demà amics.