ud8:IDENTIFICACIÓ DELS PEIXOS, CLASSES I PRELABORACIÓ:

Ja us podeu descarregar la ud. dels peixos

Amb la denominació genèrica de peixos es designa als animals vertebrats comestibles, marins i d’aigua dolça, frescos i congelats pels distints procediments autoritzats. Són animals de sang freda, provistos d’aletes i que respiren mitjançant brànquies

Activitats ud7; EL PORCÍ

Ja us podeu descarregar les activitats de la ud.7 Salut i Gana

El porc ibèric

El porc ibèric és una varietat tradicional de la Península Ibèrica –més concretament de Castella i lleó, d'Extremadura, entre altres llocs, amb el color de la pell fosca i molt adaptat a l'ambient de la devesa. Segons com s'hagi criat, el producte resultant adquireix uns determinats gusts. Quan creix a l'aire lliure de manera extensiva pastura i aprofita les glans dels roures, les alzines i els garrics. Així és com s'obtenen els pernils i els embotits més apreciats.Criat i alimentat de la forma més sana i narural en les pastures de Castilla- La Mancha,Andalusia i Estremadura.La carn és molt tendre, gustosa i d'alt nivell alimentari.

ud7:IDENTIFICACIÓ DE LA CARN DE PORCÍ, CLASSES I PRELABORCIÓ:

Ja teniu a la vostra disposició la ud7 que tracta sobre la carn de porcí. Salut

ud6: ud8IDENTIFICACIÓ DE LA CARN D’OVI, CLASSES I PRELABORCIÓ:

Ja us podeu descarregar la ud6 que fa referència a la car d'oví. Salut i gana

Boda, indigestió i suspens

Açí teniu el video que els companys van rodar a la Vall d'Albaida, a la casa de Carmina, tot una passada, genial.Salut
Per a escoltar el so, fiqueu en pausa el reproductor del bloc, baix del tot de la pagina del bloc.

V Concurs d'Escoles de Pastisseria de la CV

Els alumnes del IES Enguera van participar el la V edició del concurs de pastisseria de la Comunitat Valenciana, convocat pel Gremi de Mestres Sucrers de València i província. El concurs es va dur a terme els propassats dies 16-17-18 de febrer al mercat de Colón a la capital del Túria. Pel que fa a les categories foren; Fantasia artística, Pastís, Buffet salat en miniatura, Assortit de bombons i Innovació. Els alumnes que hi van participar van estar els de 2n de cuina i un grup de 1r de cuina, sota la direcció dels professors en Gustavo Mayor i en David Mayor. Cal destacar els premis aconseguits, un 1r premi en pastisseria salada i un altre 1r premi en innovació. Felicitats a tots ells.

ANIVERSARI DE CALO

Bé ahir 18 de febrer vam celebrar l'aniversari de Calo Tolsà i li van cantar el natalici feliç, que bonic! Em va fer.......PER MOLTS ANYS CALO i ompli la teua vida d'alegria i felicitat, ET DESITGEM TOTA LA CLASSE DE 1r CUINA

Quina careta de bon xiquet fa, com si mai hagués trencat ningun plat!

CARNESTOLTES: Refranys populars

Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; Pasqua, de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria noia, porta’m el porró.
Casament de Carnaval, casament que res val.
De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual.
De Nadal a Carnestoltes set setmanes desimboltes.
De Nadal a Carnestoltes tot el món va en tretze voltes.
De tard o de primer, carnestoltes pel febrer.
Després de Sant Anton Carnestoltes són.
Dijous Gras, coques de llardons.
El Dijous Gras, botifarra menjaràs. El Dijous Llarder, botifarra menjaré.
Més tard o més matiner, Carnaval dins del febrer.
Pel Carnaval, tot s’hi val.

CARNESTOLTES: El calendari de la festa

1er dia de festa: EL DIJOUS GRAS

Si tirem enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares (dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també conegut com el Dijous Llarder. Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques. Podríem dir que és el dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient … Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.
DIES DE CARNAVAL
El divendres normalment és el dia que arriba el Carnestoltes, tot i que hi ha lloc que ja arriba el dijous gras. Aquesta arribada té una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta celebració, hi apareix el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i es llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cop en forma de rodolí, anuncia l’inici de les festes on “tot està permès”. El senyor Carnestoltes serà el rei de les festes a partir d’ara i ell marcarà les normes. Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i desfilades, on les disfresses i comparses son les protagonistes, juntament amb la música i la percussió. Normalment a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del territori valencià podem trobar altres tipus de celebracions que il.lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets, ous, caramels ...); grans àpats col.lectius a molts pobles i viles valencianes, festes de ball i xerinola en general, danses i balls
Últim dia de la festa: DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina Tanta celebració i llibertinatge porten al rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se la de cremar. Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen al rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.
I així acaben quasi uns setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobre tot, per passant-s’ho molt bé.