Tots Sants és la festa que es celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. El seu origen es troba a les primeries del segle VII, quan el Papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (o sigui el temple pagà de Tots els Déus), que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter, en memòria d'haver l'emperador August guanyat la batalla contra Marc-Antoni i Cleopatra, el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtirs i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts. El costum de visitar als difunts és d'origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l'antiga Roma. Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites. Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets.
Ara, a la festa de Tots Sants li ha eixit un competidor que, com sempre, ve d'Amèrica —tot i que aquell no siga el seu país originari, com passa amb Papá Noel i amb tants altres—. Es diu Halloween.En aquesta data els darrers anys, al nostre país com a molt altres, hem importat el costum de celebrar la festa de Halloween. El mot Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països hispanoparlants. Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases, acompanyades de bruixes i esperits. Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món. Una de les característiques de la festa és la de disfressar-se, especialment la gent menuda.
'Per Tots Sants, castanyes i panellets'. Aquesta dita recorda prou bé que els panellets són també un producte típic d'aquesta diada. Tradicionalment fets a base d'ametlla i sucre, val a dir: de massapà, darrerament s'hi han afegit ingredients varis que els fan encara més dolços. Però, igual que les castanyes, tampoc no s'ha pogut escatir per què es mengen panellets per aquestes dates. El costum potser ve de l'antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després del traspàs d'un ésser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l'església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà. Això lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d'un dia per altre.
Les tradicions de Tots Sants i del dia dels Difunts no s'acaben pas amb les castanyes i els panellets. També és costum de consumir moniatos i fruita confitada aquests dies. El moniato s'escaliva o es fregeix, i sovint és un ingredient més dels panellets, com la patata.
Ara, a la festa de Tots Sants li ha eixit un competidor que, com sempre, ve d'Amèrica —tot i que aquell no siga el seu país originari, com passa amb Papá Noel i amb tants altres—. Es diu Halloween.En aquesta data els darrers anys, al nostre país com a molt altres, hem importat el costum de celebrar la festa de Halloween. El mot Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països hispanoparlants. Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases, acompanyades de bruixes i esperits. Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de Novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Saints Eve (vigília del Dia de Tots Sants). Aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant o sagrat, i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món. Una de les característiques de la festa és la de disfressar-se, especialment la gent menuda.
'Per Tots Sants, castanyes i panellets'. Aquesta dita recorda prou bé que els panellets són també un producte típic d'aquesta diada. Tradicionalment fets a base d'ametlla i sucre, val a dir: de massapà, darrerament s'hi han afegit ingredients varis que els fan encara més dolços. Però, igual que les castanyes, tampoc no s'ha pogut escatir per què es mengen panellets per aquestes dates. El costum potser ve de l'antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després del traspàs d'un ésser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l'església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà. Això lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d'un dia per altre.
Les tradicions de Tots Sants i del dia dels Difunts no s'acaben pas amb les castanyes i els panellets. També és costum de consumir moniatos i fruita confitada aquests dies. El moniato s'escaliva o es fregeix, i sovint és un ingredient més dels panellets, com la patata.
Una recepta per a fer panellets: Ingredients
1 kg de farina d'ametlla crua Marcona
800 gr de sucre
150 gr de patata bullida amb pell
1 kg de farina d'ametlla crua Marcona
800 gr de sucre
150 gr de patata bullida amb pell
Elaboració
Aixafarem bé amb una forquilla la patata bullida i pelada. Amb les mans ben netes farem una massa barrejant la patata amb el sucre i la farina d'ametlla. Afegirem l'anís i la pell de llimona i ho acabarem de treballar fins que ens quedi ben lligat i es desenganxi del recipient. Aquest massapà el deixarem reposar unes dotze hores tapat a la nevera perquè ens agafi una mica de cos. Passat aquest temps agafarem porcions del massapà i en farem boles. En un bol a part barrejarem pinyons crusos amb una mica de rovell d'ou i arrebossarem les boles amb els pinyons (el truc per poder enganxar amb més facilitat els pinyons a les boles és mullar els pinyons amb una mica de rovell allargat amb aigua). Ho posarem en safates de forn una mica separats i els courem a 225ºC fins que agafin color.Un cop tenim la base de massapà podem fer moltes varietats de panellets. Els podem arrebossar de coco rallat, amb ametlla filada, podem afegir-hi cafè soluble al massapà (una proporció de 30 gr de cafè per kilo de massapà), també podem substituïr la patata per moniato, etc.Hi ha moltes versions dels panellets, hi ha qui no hi posa gens de patata i hi posa una mica d'aigua per barrejar els ingredients, es pot baixar la quantitat de sucre si veiem que són massa dolços, o també perquè surtin més econòmics podem posar més quantitat de patata per allargar el massapà.De cafè: Agafarem un kilo de massapà i hi barrejarem 30 gr de cafè soluble.Panellets de xocolata:Posarem uns 50 gr de cacao soluble (tipus Nesquik o Cola-cao) per cada kilo de massapà.Panellets de taronja:Agafarem a l’hora de pastar el massapà i hi ratllarem 3 o 4 pells de taronja per kilo.Panellets de castanya:Per coure les castanyes les farem en una paella foradada i directament sobre el foc, controlant la flama que no sigui ni massa forta ni massa fluixa. Abans de torrar-les els hi farem un tall a la pell perquè no rebentin i s’esclafin. Les hem d’anar remenant sovint i a mitja cocció hi tirarem un rajet d’aigua per estovar-les. També ens ajudarà a poder pelar-les millor. Un cop siguin ben torradetes, sense cremar-les, les posarem embolicades amb paper de diari o draps i les deixarem reposar, això farà que facin una mica d’humitat i també ens ajudarà a que es pelin millor. En cas que no tinguem foc o brasa també les podem fer al forn, directament en una safata, amb un tallet i a uns 240ºC anem remenant, hi posem una mica d’aigua i ja està. Cap a l’oest de la península (Galicia, Castella, Portugal, etc...) se solen fer les castanyes afegint-hi sal fina i sal gruixuda a mitja cocció.Per acompanyar les castanyes i moniatos triarem un bon moscatell.
Aixafarem bé amb una forquilla la patata bullida i pelada. Amb les mans ben netes farem una massa barrejant la patata amb el sucre i la farina d'ametlla. Afegirem l'anís i la pell de llimona i ho acabarem de treballar fins que ens quedi ben lligat i es desenganxi del recipient. Aquest massapà el deixarem reposar unes dotze hores tapat a la nevera perquè ens agafi una mica de cos. Passat aquest temps agafarem porcions del massapà i en farem boles. En un bol a part barrejarem pinyons crusos amb una mica de rovell d'ou i arrebossarem les boles amb els pinyons (el truc per poder enganxar amb més facilitat els pinyons a les boles és mullar els pinyons amb una mica de rovell allargat amb aigua). Ho posarem en safates de forn una mica separats i els courem a 225ºC fins que agafin color.Un cop tenim la base de massapà podem fer moltes varietats de panellets. Els podem arrebossar de coco rallat, amb ametlla filada, podem afegir-hi cafè soluble al massapà (una proporció de 30 gr de cafè per kilo de massapà), també podem substituïr la patata per moniato, etc.Hi ha moltes versions dels panellets, hi ha qui no hi posa gens de patata i hi posa una mica d'aigua per barrejar els ingredients, es pot baixar la quantitat de sucre si veiem que són massa dolços, o també perquè surtin més econòmics podem posar més quantitat de patata per allargar el massapà.De cafè: Agafarem un kilo de massapà i hi barrejarem 30 gr de cafè soluble.Panellets de xocolata:Posarem uns 50 gr de cacao soluble (tipus Nesquik o Cola-cao) per cada kilo de massapà.Panellets de taronja:Agafarem a l’hora de pastar el massapà i hi ratllarem 3 o 4 pells de taronja per kilo.Panellets de castanya:Per coure les castanyes les farem en una paella foradada i directament sobre el foc, controlant la flama que no sigui ni massa forta ni massa fluixa. Abans de torrar-les els hi farem un tall a la pell perquè no rebentin i s’esclafin. Les hem d’anar remenant sovint i a mitja cocció hi tirarem un rajet d’aigua per estovar-les. També ens ajudarà a poder pelar-les millor. Un cop siguin ben torradetes, sense cremar-les, les posarem embolicades amb paper de diari o draps i les deixarem reposar, això farà que facin una mica d’humitat i també ens ajudarà a que es pelin millor. En cas que no tinguem foc o brasa també les podem fer al forn, directament en una safata, amb un tallet i a uns 240ºC anem remenant, hi posem una mica d’aigua i ja està. Cap a l’oest de la península (Galicia, Castella, Portugal, etc...) se solen fer les castanyes afegint-hi sal fina i sal gruixuda a mitja cocció.Per acompanyar les castanyes i moniatos triarem un bon moscatell.
Salut i Gana.
.JPG)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada