L'associació de cultius consisteix a conrear en la mateixa parcel·la diverses espècies distintes, de manera que s'obtingui una sinergia entre elles.
A través d'esta pràctica molt estesa en el cultiu ecològic, es poden obtenir diversos tipus de millores, d'una banda podem posar dues espècies que es complementen en el seu sistema radicular (un és profund el meló i l'altre superficial l'enciam), o una planta defensa a l'altra amb la seva aroma (com exemple tenim la ceba entre pastanagues evita la mosca de la pastanaga ).
La rotació de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famílies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant distints cicles, evitant que el sòl s'esgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuï en el temps.
D'esta forma s'aprofita millor l'abonat (a l'utilitzar plantes amb necessitats nutritives distintes i amb sistemes radiculares diferents), es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties, (al no trobar un hoste tenen més dificultat per a sobreviure).
També s'ha d'introduir regularment en la rotació una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de matèria orgànica, i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar ( carabassa, espàrrecs etc...), amb altres menys exigents o que requereixen matèria orgànica molt descomposta (bleda, ceba, pèols, etc...).
En esta pràctica s'ha d'evitar que se succeeixin plantes de tipus vegetatiu diferent però que pertanyin a la mateixa família botànica, per exemple: espinac i remoltxa= quenopodiàcees, api i safanòria = umbelíferes.
A través d'esta pràctica molt estesa en el cultiu ecològic, es poden obtenir diversos tipus de millores, d'una banda podem posar dues espècies que es complementen en el seu sistema radicular (un és profund el meló i l'altre superficial l'enciam), o una planta defensa a l'altra amb la seva aroma (com exemple tenim la ceba entre pastanagues evita la mosca de la pastanaga ).
La rotació de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famílies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant distints cicles, evitant que el sòl s'esgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuï en el temps.
D'esta forma s'aprofita millor l'abonat (a l'utilitzar plantes amb necessitats nutritives distintes i amb sistemes radiculares diferents), es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties, (al no trobar un hoste tenen més dificultat per a sobreviure).
També s'ha d'introduir regularment en la rotació una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de matèria orgànica, i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar ( carabassa, espàrrecs etc...), amb altres menys exigents o que requereixen matèria orgànica molt descomposta (bleda, ceba, pèols, etc...).
En esta pràctica s'ha d'evitar que se succeeixin plantes de tipus vegetatiu diferent però que pertanyin a la mateixa família botànica, per exemple: espinac i remoltxa= quenopodiàcees, api i safanòria = umbelíferes.
A la pràctica del curs sobre l'hort escolar ecològic vam plantar cebes, tomaques, carabassó, remolatxa i lletuga
Si voleu saber-ne de rotacions i associacions de cultius, descarregueu-vos un pdf, clicant en el ratolí al damunt del títol de l'entrada (en color verd), us portarà a un servidor extern on de nou haureu de clicar sobre el títol del pdf. Salut i Gana.
.JPG)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada