CARNESTOLTES. EL REI DELS POCA-SOLTES

Carnestoltes és una paraula que deriva del llatí carnis cualis, és a dir, carns privades. Es tracta d’una clara al·lusió a la prohibició de menjar carn durant els quaranta dies de Quaresma. Es tracta d'una festa d’ arrels paganes (la festa és una evolució directa dels saturnals romans que celebraven la fi de l’hivern i el renaixement de la natura a la primavera), prèvia al temps de recolliment i privacions que després vindrà amb la Quaresma. Una vegada acabades les festes de la Setmana dels Barbuts i la Festa de Sant Antoni comença el Carnestoltes. Les festes de Carnaval o Carnestoltes a casa nostra es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i caracteritzen per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades. Durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització per a trencar les normes de comportament col·lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes, i els homes es lliuren frenèticament a la disbauxa, als balls. Això sí, ho fan amagats darrere màscares que n'oculten la identitat.
El Carnaval significa, doncs, tres dies de divertiments públics, disbauxa i disfresses que satiritzen la vida quotidiana i l’autoritat en un intent in extremis de gaudir dels sentits.
Carnestoltes va estar prohibit durant el franquisme encara que a algun poble del País Valencià mai no s’ha deixat de celebrar. Des de la transició fins ara molts pobles han recuperat una festa molt participativa. Són famoses les carnestoltes de Pego al nostre País Valencià i a nivell d’estat espanyol. A Cadis i Santa Cruz de Tenerife tenen molta fama els seus carnavals.