CARNESTOLTES. EL REI DELS POCA-SOLTES

Carnestoltes és una paraula que deriva del llatí carnis cualis, és a dir, carns privades. Es tracta d’una clara al·lusió a la prohibició de menjar carn durant els quaranta dies de Quaresma. Es tracta d'una festa d’ arrels paganes (la festa és una evolució directa dels saturnals romans que celebraven la fi de l’hivern i el renaixement de la natura a la primavera), prèvia al temps de recolliment i privacions que després vindrà amb la Quaresma. Una vegada acabades les festes de la Setmana dels Barbuts i la Festa de Sant Antoni comença el Carnestoltes. Les festes de Carnaval o Carnestoltes a casa nostra es celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra i caracteritzen per ser un moment de transgressions desenfrenades, per la sàtira política, pels enfrontaments festius, per les desfilades de comparses i rues plenes de gent disfressada, per les mascarades. Durant els dies de Carnestoltes, hi ha autorització per a trencar les normes de comportament col·lectiu que imposa la societat. Es deixen de banda les formes, i els homes es lliuren frenèticament a la disbauxa, als balls. Això sí, ho fan amagats darrere màscares que n'oculten la identitat.
El Carnaval significa, doncs, tres dies de divertiments públics, disbauxa i disfresses que satiritzen la vida quotidiana i l’autoritat en un intent in extremis de gaudir dels sentits.
Carnestoltes va estar prohibit durant el franquisme encara que a algun poble del País Valencià mai no s’ha deixat de celebrar. Des de la transició fins ara molts pobles han recuperat una festa molt participativa. Són famoses les carnestoltes de Pego al nostre País Valencià i a nivell d’estat espanyol. A Cadis i Santa Cruz de Tenerife tenen molta fama els seus carnavals.

Com saber en quina data cau el Carnestoltes?

Com que aquesta festa es regeix pel calendari lunar, hem de buscar la primera lluna plena que hi ha després de l’equinocci de la primavera, és a dir, el 20 de març. Un cop tinguem aquesta data, sabrem que el diumenge següent és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior correspon al Diumenge de Rams. A partir d’aquesta última data, tirem enrere 40 dies i arribarem al 1er dia de la Quaresma: el Dimecres de Cendra, que correspon just a l’últim dia de Carnaval. I ja ho tenim: el Dijous anterior comença la festa!!!!

CUINA DE CARNESTOLTES

L’enllaç de la matança amb la Quaresma és el fil conductor de la proposta gastronòmica que oferirem este mes de febrer. Una cuina que gira al voltant del Carnestoltes, temps de disbauxa i de joia colectiva, i que tot i que no està basada en un producte concret, permet recuperar plats que formen part de la tradició i, per tant, que ajuden a entendre la cultura del País. L’abstinència de la carn que demana la Quaresma comporta la introducció d’aliments alternatius a la dieta, com ho són les salaons i els productes secs, juntament amb els llegums i les verdures d’hivern.
La cuina i les festes han canviat molt en unes décades, però hi ha coses que encara es conserven, tot i que no sabem per quan de temps. Arreu d’Europa, la cuina de Carnaval sempre ha estat molt greixosa. El porc sempre ha estat el protagonista d’estes receptes. Era tradició el dijous Gras de menjar aliments molt calòrics, principalment porc, ja que durant els dies de Quaresma no se’n podia menjar. Aquests àpats es feien de manera col·lectiva. Actualment, , però, la Quaresma ja no és el que era i, per tant, el dijous gras tampoc.
Al costat d’algunes tradicions que continúen ben vives, doncs, n’hi ha d’altres que ja no ho són tant i d’altres que gairebé han desaparegut. Moltes poblacions d’arreu del País celebren el Dimarts de Carnestoltes un multitudinari àpat col·lectiu a l’aire lliure. Cassoles, peroles i calderes gegants preparen arrossades i escudellades en una gran diada gastronòmica a la que tothom hi és convidat. El seu origen sembla que podria provenir del costum que els antics senyors feudals tenien de preparar i repartir, entre els seus vilatans, un gran menjar just abans de l’arribada de la Quaresma que imposava l’Església. L’escudella és a la base de moltes d’aquestes diades gastronòmiques i en alguns casos ha donat el nom, Escudellada, a la festa. En d'altres poblacions, l'àpat s'anomena simplement, "Festa de la " i el nom del seu principal ingredient.
Al País Valencià hi ha costum de celebrar estes festes amb un arròs al forn preparat amb el brou i les carns de l’olla. S’anomena rossejat i, si porta una costra d’ous batuts per sobre, arròs amb crosta. També s’ anomana arròs passejat, perquè fa anys es portava al forn per coure-lo. Avui en dia no cal passejar-lo perquè la majoria tenim forn a sa casa. És l’arròs més antic que coneixem al País, perquè ja apareix en el “Libre del Coch”. Publicat per primera vegada en el 1520.
Pel que a fa a algunes comarques del nostre País Valencià, ja fa anys els dijous llarder, de les comares i dels compares, els xiquets/etes i els majorets també els celebràvem anant al camp d’excursió a menjar-nos la cassoleta que ens havien preparat, feta d’arròs, peus, morro i orella de porc,i si era molta molèstia, amb un entrepà ens apanyàvem. Actualment, tot i que no es pot dir que haja desaparegut del tot, perquè encara hi ha àvies que conserven la tradicció, encara queda el costum en els col·legis per tal de no perdre les tradicions.Per tal de celebrar aquestes festes, recomanem els fruits de la mar que són l’alegria del paladar i estimuladors de la líbido. Les cloïsses, ingredients bàsics d’arrossos i “caldos”; els seus sucs iodats aromatitzen els guisats a la marinera i són excel·lents a la salsa verda. Les clòtxines que també s’anomenen el marisc dels pobres, són riques en proteïnes. Per fer-les al vapor cal posar-les en una cassola tapada amb unes gotes de suc de llima, un pessiguet de pebre negre, unes fulletes de llorer, unes gotes d’oli i dues cullerades d’aigua. La flama a foc lent s’encarregarà d’evaporar l’aigua i d’obrir les sensuals clòtxines. Navalles: són ideals per a fer a la planxa amb un raget d’oli cru, llima i sal. Ostres: és la seductora Afrodita del mar. Les haureu de comprar vives i menjar-vos-les crues amb un poc de suc de llima.Vieires: La seua forma es presta a farcir-les amb altres mariscs o peix i gratinar-les al forn.

Fotos plats menú-carta 3-2-2010

Pizza gorgonzola
Ravioli de carabassó i salsa de panís

Fabes a la catalana

Lassanya marinera

Navarin de corder

Fritura de peix i marisc

Roda de fruites i verdures mes a mes

Hola a tots, ja poden vorer i descarregar-vos la roda de les fruites i verdures de tot l'any. Hi ha que agrair-li a Natalia Bonilla que, tot i la seua tardança, ens la haja facilitada. Salut

Païssos que visiten el nostre bloc

El passat més de gener ha estat el mes, des de que funciona el bloc, més visitat per gent de diferents païssos. En total, 11. Destacaria païssos com la Xina, India, Israel o Canada. Gent d' EEUU, Bulgaria o Alemanya són els que ens visiten tots els mesos, païssos d'Amèrica Llatina, com Argentina, Colombia i Veneçuela, també en són asiduos de tan en tant, d'Europa, els francesos, suïssos i rumans també els agrada el bloc. Una notícia sempre agradable i que ens dona més ganes de tirar endavant, fent les coses ben fetes, al cap i a la fi tots podem aprofitar-nos dels recursos que és publiquen al bloc, així que animeu-vos en aportar coses i, les publicarem. ENHORABONA I FELICITATS A TOTS I A TOTES.

LLÍCÓ MAGISTRAL D'EDUCACIÓ

Açí us deixe dos videos genials sobre educació, estan extrets a partir d' unes jornades que és van celebrar a Andalucia. Heu de vore els dos videos i fer un xicotet comentari, que heu de portar a classe el proper dijous. Estaria bé, que invitareu als vostres pares a vore-los i que us diguen el que els ha semblat. El dijous farem una posta en comú i debat amb tots els comentaris. Salut

ud5:IDENTIFICACIÓ DE LA CARN DE VACU, CLASSES I PRELABORCIÓ:

La setmana pròxima començarem la ud5, que tracta sobre la carn de vacu. Seguint l'esquema establert per a les darreres ud., definirem què és la carn de vacu, en direm les seues característiques de qualitat i nutricionals, establirem una classificació atenent a le seua edat, vorem la presentació comercial, el despecejament, hem de saber identificar cada peça, la seua situació anatòmica, les seues característiques atenent a la duresa i tendresa, i, molt important, saber aplicar-li a cada peça la tècnica culinària més apropiada. També ens endinsarem en les peces amb denominació pròpia, que en són moltes. Al llarg de la ud. us passaré una presentació power-point amb el despecejament d'una mitja canal, molt interessant. Ja teniu la ud per a descarregar-la. També us deixe una imatge de la vaca, amb totes les peces de carn que presenta. Hem d'agrair-li a Maria Mulet, alumna del IES Llopís Marí de Cullera que ens fera la imatge, per a que vegueu que important és la vostra participació en el bloc, al final tots ens beneficiem. Salut i molt bon cap de setmana.

Activitats ud4; LES AUS

També us podeu descarregar les activitats de la ud de les aus. Les heu de fer per al proper dijous que les corregirem a classe. Salut

Resum ud4

Hola a tots ja us podeu descarregar l'esquema-resum de la ud. de les aus que vaig acabar d'explicar ahir. Salut