dijous, 15 d’octubre del 2009

LA CREÏLLA

”Solanum tuberosum“ és el nom llatí per a esta família de les Solanaceae en les arrels del qual els tubèrculs creixen baix terra.La creïlla, el fruit de la creïllera, ha estat un aliment bàsic en l'alimentació de molts pobles des del descobriment d'Amèrica i és la base avui en dia de molts plats. Este tubercle va ser cultivat al Perú des del mil•lenni VIII aC.
Hi ha gran quantitat de varietats de creïlles i no totes són utilitzades per als mateixos fins; seleccionar-les adequadament ens garantirà obtindre resultats òptims a la cuina. Hi ha varietats més suaus aptes per a purés, hi ha altres de consistència ferma que seran aptes per a fregir i torrar-les al forn, resistint bé la calor sense perdre la seua aparença.Algunes de les varietats més comuns són:
-La creïlla biològica, esta és preferida sobretot pels amants de la naturalesa i els que exigixen productes biològics, s'obté per mitjans tradicionals i d'una manera molt natural, sense utilitzar cap tipus d'abonament químic ni pesticides. La pell és fosca i la carn es distingix fàcilment pel seu color molt groguenc.

-Red pontiac, forma rodona i ovalada. Ulls mitjanament profunds. Pell roja i carn blanca. Semitardana. Per a coure i fregir i fer puré
-Kennebec, presenta una forma ovoidal curta, de carn blanca i la seua pell és terrosa. Solen ser creïlles grans amb formes irregulars i és especialment sensible a la llum, encara que es conserva perfectament. Molt bona. Tardana (fins a novbre). Per a coure, guisar i fregir.
-Monalisa, és una creïlla d'una gran qualitat caracteritzada especialment per la seua forma ovalada, tant la seua pell com la seua carn són d'un color groguenc clar. És de les semi-tardanes (set-octubre). Per a coure i rostir al forn.-Desirée, presenta una pell rogenca sense taques i molt fina, el color de la carn és quasi blanc i és una de les creïlles que més s'aprecien per la gran resistència que presenta tant per al mig com per a la conservació.
-Bintje, tant pell com carn és d'un to groguenc i presenten algunes taques superficials sobre la seua pell. Són creïlles grans i de forma molt allargada. Semi-tardana. Per a coure i fregir.
Us invite a que escolteu esta entranyable cançó, per a que açó que heu començat ara a Enguera siga una història inacabable. Sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada