Este article molt interessant ha estat escrit per la nostra companya Angela Montell, moltes gràcies.
Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet.
Nascut el 251 a Coma (Egipte). Va repartir els seus bens als 19 anys i va anar a viure sol a les rodalies del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins els 105 anys).
Sant Antoni, segons la biografia contada per sant Atanasi d'Alexandria, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me». Així ho va fer i es va retirar a una cova de Tebes. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Déu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles. Va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set son amb seguretat genuïnes. Se'l representa amb una creu en forma de tau o de T, acompanyat d'un porquet, o bé amb un llibre en una cova, o bé amb un gaiato d'on penja una campaneta.
La seva festa s'escau el 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana. Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern. Actualment, el seu arrelament és un fet. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a Viena del Delfinat.
la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho. A Canals, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del Sant, patró del poble.
Per celebrar les festes de Sant Antoni, Canals construeix i encén una de les fogueres més impressionants de les que es fan a casa nostra. La monumental construcció fa uns 18 metres d’alçada, té una forma cònica perfectament treballada i s'encén el vespre del primer dia de les festes.La foguera de Canals A Canals la festa comença molts dies abans de Sant Antoni, amb la construcció de la foguera. Durant la mitjanit del 8 de desembre, dia de la Immaculada, els festers munten els cavalls engalanats i arrosseguen fins a la plaça Major el que serà primer tronc de la foguera. L’acte, que s'anomena "Entrà de la Primera Soca", tanca una jornada en què centenars de persones han pentinat els boscos propers, fent la major quantitat de llenya possible. Les setmanes següents, els camions s’encarreguen d’anar portant la fusta recollida, que s’apila a la plaça on hi ha la foguera. Des d’el primer dia de l’any i fins el 13 de gener, té lloc la construcció de la foguera, una tasca encapçalada per quadrilles de podadors i dirigida per un mestre expert. A la part central d’un cercle de vuit metres de diàmetre marcat al terra es col·loca un tronc de pi altíssim que serà l'eix de la foguera. Amb la resta de la fusta (es calcula que s’hi apilen més de 150 tones) es construeix una torre cònica, geomètricament perfecte, de 18 metres d’alçada. Tot el conjunt es revesteix de pinassa de color verd intens i a dalt de tot s’hi afegeix un taronger. Val a dir que, una vegada les festes han passat, tota la població dedica una jornada sencera a la replantació d’arbres per evitar la desforestació de la zona. Els actes rituals de Sant Antoni A primera hora del matí la coetà i la cercavila desperten la població i els festers, acompanyats de les autoritats assisteixen a la missa solemne. Al final es reparteix el tradicional pà beneït i el matí conclou amb una mascletà. És molt comú aquest matí estrenar roba per celebrar la diada. El fervor religiós es mostra en tot el seu esplendor a la tarda, durant la processó. És una marxa multitudinària on els "vítols" al sant se succeeixen un darrera l’altre. Vítol!. Aquest crit, barreja d’oració curta, jurament, compromís i crit de festa, és el més escoltat durant el dia de Sant Antoni de Canals.
El dia 16 de gener, a les nou del vespre, Canals viu un dels moments festius més importants. La foguera s’encén solemnement desprès que s’hagi cantat el primer "vítol" a l’església. La plaça, plena a vessar espera impacient els festers que, per grups, calen foc a la torre. La foguera crema durant tota la nit i en els seus primers moments l'emoció i l'excitació es barregen a la plaça. El fum i el foc es succeeixen i semblen voler entrar les cases del voltant, que han estat protegides amb planxes de ferro. Per la seva banda, l'escalfor del foc desfà les taronges que ha estat col·locades revestint als sants que hi ha a la façana de l'església. Quan la màgia indescriptible del foc s’apaga, la plaça esdevé una brasa gegantina que els noctàmbuls i els més matiners aprofitaran per cuinar les carns del primer esmorzar. Oficialment la festa conclou el 18 de gener amb el que es coneix com el "Dia dels Parells" i "Les Voltes". La denominació evoca el temps en què es llaurava la terra per honrar el sant i en l’actualitat consisteix en la tradicional benedicció dels animals, al matí i una passejada dels festers a la tarda, repartint dolços i joguines pels carrers de la vila.
es festes de Sant Antoni de Canals han sigut fa poc declarades d'interès turístic autonòmic, com previ pas per a la consecució del títol nacional d'interès turístic.La consideració d'aquestes festes d'interès turístic autonòmic açò suposa per a la localitat guanyar en notorietat, estar present en els principals certàmens turístics, aparèixer en els mitjans de comunicació, major publicitat i suport de les institucions provincials i autonòmiques. Cada any són més els estrangers que ens visiten gràcies a les noves tecnologies de la informació i a les imatges de televisió que donen la volta al món".
La “Foguera“ canalense es la més alta del món , tal i com ho acredita el récord Guiness que va aconseguir en el 2007. Cada any, es batejada amb un nom diferent, fent al·lusió a alguna anècdota sorgida durant la seva construcció o a algun esdeveniment local important de l ‘any.
Els dolços tradicionals d’estes festes son: Rotllets d'aiguardent, Coques cristines, carquinyols, pastissets de moniato, merengue de nous, ufff ja no sé si se m’oblida algun, però si veniu a Canals en totes les cases us oferiran licors (de tot tipus) i estes pastes. Si voleu visitar-nos ací teniu el programa de festes: http://www.coneixercanals.com/festes-de-sant-antoni/2344-programa-de-actes-festes-de-sant-antoni-2010
Ángela
Nascut el 251 a Coma (Egipte). Va repartir els seus bens als 19 anys i va anar a viure sol a les rodalies del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins els 105 anys).
Sant Antoni, segons la biografia contada per sant Atanasi d'Alexandria, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me». Així ho va fer i es va retirar a una cova de Tebes. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Déu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles. Va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set son amb seguretat genuïnes. Se'l representa amb una creu en forma de tau o de T, acompanyat d'un porquet, o bé amb un llibre en una cova, o bé amb un gaiato d'on penja una campaneta.
La seva festa s'escau el 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana. Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern. Actualment, el seu arrelament és un fet. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a Viena del Delfinat.
la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho. A Canals, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del Sant, patró del poble.
Per celebrar les festes de Sant Antoni, Canals construeix i encén una de les fogueres més impressionants de les que es fan a casa nostra. La monumental construcció fa uns 18 metres d’alçada, té una forma cònica perfectament treballada i s'encén el vespre del primer dia de les festes.La foguera de Canals A Canals la festa comença molts dies abans de Sant Antoni, amb la construcció de la foguera. Durant la mitjanit del 8 de desembre, dia de la Immaculada, els festers munten els cavalls engalanats i arrosseguen fins a la plaça Major el que serà primer tronc de la foguera. L’acte, que s'anomena "Entrà de la Primera Soca", tanca una jornada en què centenars de persones han pentinat els boscos propers, fent la major quantitat de llenya possible. Les setmanes següents, els camions s’encarreguen d’anar portant la fusta recollida, que s’apila a la plaça on hi ha la foguera. Des d’el primer dia de l’any i fins el 13 de gener, té lloc la construcció de la foguera, una tasca encapçalada per quadrilles de podadors i dirigida per un mestre expert. A la part central d’un cercle de vuit metres de diàmetre marcat al terra es col·loca un tronc de pi altíssim que serà l'eix de la foguera. Amb la resta de la fusta (es calcula que s’hi apilen més de 150 tones) es construeix una torre cònica, geomètricament perfecte, de 18 metres d’alçada. Tot el conjunt es revesteix de pinassa de color verd intens i a dalt de tot s’hi afegeix un taronger. Val a dir que, una vegada les festes han passat, tota la població dedica una jornada sencera a la replantació d’arbres per evitar la desforestació de la zona. Els actes rituals de Sant Antoni A primera hora del matí la coetà i la cercavila desperten la població i els festers, acompanyats de les autoritats assisteixen a la missa solemne. Al final es reparteix el tradicional pà beneït i el matí conclou amb una mascletà. És molt comú aquest matí estrenar roba per celebrar la diada. El fervor religiós es mostra en tot el seu esplendor a la tarda, durant la processó. És una marxa multitudinària on els "vítols" al sant se succeeixen un darrera l’altre. Vítol!. Aquest crit, barreja d’oració curta, jurament, compromís i crit de festa, és el més escoltat durant el dia de Sant Antoni de Canals.
El dia 16 de gener, a les nou del vespre, Canals viu un dels moments festius més importants. La foguera s’encén solemnement desprès que s’hagi cantat el primer "vítol" a l’església. La plaça, plena a vessar espera impacient els festers que, per grups, calen foc a la torre. La foguera crema durant tota la nit i en els seus primers moments l'emoció i l'excitació es barregen a la plaça. El fum i el foc es succeeixen i semblen voler entrar les cases del voltant, que han estat protegides amb planxes de ferro. Per la seva banda, l'escalfor del foc desfà les taronges que ha estat col·locades revestint als sants que hi ha a la façana de l'església. Quan la màgia indescriptible del foc s’apaga, la plaça esdevé una brasa gegantina que els noctàmbuls i els més matiners aprofitaran per cuinar les carns del primer esmorzar. Oficialment la festa conclou el 18 de gener amb el que es coneix com el "Dia dels Parells" i "Les Voltes". La denominació evoca el temps en què es llaurava la terra per honrar el sant i en l’actualitat consisteix en la tradicional benedicció dels animals, al matí i una passejada dels festers a la tarda, repartint dolços i joguines pels carrers de la vila.
es festes de Sant Antoni de Canals han sigut fa poc declarades d'interès turístic autonòmic, com previ pas per a la consecució del títol nacional d'interès turístic.La consideració d'aquestes festes d'interès turístic autonòmic açò suposa per a la localitat guanyar en notorietat, estar present en els principals certàmens turístics, aparèixer en els mitjans de comunicació, major publicitat i suport de les institucions provincials i autonòmiques. Cada any són més els estrangers que ens visiten gràcies a les noves tecnologies de la informació i a les imatges de televisió que donen la volta al món".
La “Foguera“ canalense es la més alta del món , tal i com ho acredita el récord Guiness que va aconseguir en el 2007. Cada any, es batejada amb un nom diferent, fent al·lusió a alguna anècdota sorgida durant la seva construcció o a algun esdeveniment local important de l ‘any.
Els dolços tradicionals d’estes festes son: Rotllets d'aiguardent, Coques cristines, carquinyols, pastissets de moniato, merengue de nous, ufff ja no sé si se m’oblida algun, però si veniu a Canals en totes les cases us oferiran licors (de tot tipus) i estes pastes. Si voleu visitar-nos ací teniu el programa de festes: http://www.coneixercanals.com/festes-de-sant-antoni/2344-programa-de-actes-festes-de-sant-antoni-2010
Ángela
.JPG)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada