«Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer», resa un dita popular, que advertix de la proximitat del carnestoltes amb la seua heterodòxia i temptacions a l'aguait. Entrem en un nou cicle.
Sant Antoni va ser un monjo egipci que va viure en el segle III d.J. fundador del moviment eremític. Després de la seua mort, segons la llegenda va viure 105 anys, Sant Agustí el va proposar com a model de les virtuts, encara que la seua festa va ser introduïda en el segle X amb l'arribada de les seues relíquies a França, a l'abadia de Saint Antoine en Viennois en el Delfinat. La devoció pel sant va arribar a terres valencianes de la mà del bisbe de Tortosa a principis del segle XIV. Iconogràficament sempre se’l representa com un home major, amb barba i túnica amb caputxó i una creu amb un porquet . Per a uns, este animal representa el dimoni que el va temptar; per a altres, és la imatge d'una javelina que es va convertir en la seua protectora després que el sant curara miraculosament els seus garrins(jabatos), afligits de ceguera, per això és el patró dels animals i el ramat. La veritat és que en l'Edat Mitjana els frares antonians van introduir el costum de tindre porcs pel carrer perquè la gent els alimentara; la seua carn es destinava als hospitals o es venia per a recaptar diners per a l'orde. Encara hui en molts pobles es rifa un porc per a sufragar la festa. Siga com siga, en l'actualitat la tradicional benedicció d'animals domèstics junt amb les tradicionals fogueres, especialment famosa la de Canals, junt amb una amplíssima tradició i variada gastronomia on destaca l'embotit, la cassoleta en tanda, la caldera, el rotllo, els congretes, els coquetes, els prims, els casquets o el tradicional porrat convertixen desenes de pobles valencians i altres llocs d'Espanya i hispanoamèrica en una autentica festa, una jornada lúdica, cultural i religiosa de primer orde. Una prova palpable d'un cristianisme arrelat en els nostres costums i tradicions que dia a dia cobra major rellevància.
Sant Antoni va ser un monjo egipci que va viure en el segle III d.J. fundador del moviment eremític. Després de la seua mort, segons la llegenda va viure 105 anys, Sant Agustí el va proposar com a model de les virtuts, encara que la seua festa va ser introduïda en el segle X amb l'arribada de les seues relíquies a França, a l'abadia de Saint Antoine en Viennois en el Delfinat. La devoció pel sant va arribar a terres valencianes de la mà del bisbe de Tortosa a principis del segle XIV. Iconogràficament sempre se’l representa com un home major, amb barba i túnica amb caputxó i una creu amb un porquet . Per a uns, este animal representa el dimoni que el va temptar; per a altres, és la imatge d'una javelina que es va convertir en la seua protectora després que el sant curara miraculosament els seus garrins(jabatos), afligits de ceguera, per això és el patró dels animals i el ramat. La veritat és que en l'Edat Mitjana els frares antonians van introduir el costum de tindre porcs pel carrer perquè la gent els alimentara; la seua carn es destinava als hospitals o es venia per a recaptar diners per a l'orde. Encara hui en molts pobles es rifa un porc per a sufragar la festa. Siga com siga, en l'actualitat la tradicional benedicció d'animals domèstics junt amb les tradicionals fogueres, especialment famosa la de Canals, junt amb una amplíssima tradició i variada gastronomia on destaca l'embotit, la cassoleta en tanda, la caldera, el rotllo, els congretes, els coquetes, els prims, els casquets o el tradicional porrat convertixen desenes de pobles valencians i altres llocs d'Espanya i hispanoamèrica en una autentica festa, una jornada lúdica, cultural i religiosa de primer orde. Una prova palpable d'un cristianisme arrelat en els nostres costums i tradicions que dia a dia cobra major rellevància.
.JPG)
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada